Més d’una vegada m’han preguntat per la meva adreça al Twitter i la meva resposta era negativa, davant la sorpresa de tothom. Internet evoluciona molt ràpidament i un servidor necessita temps per adaptar-se a les novetats. De fet trigo tant que sembla que això del Twitter ja ha estat superat per altres webs.

En qualsevol cas a partir d’ara em podreu trobar, a més dels espais ja habituals, a twitter.com/elliotfern. M’hauré de començar a plantejar possar ordre a tants serveis 2.0 que tinc oberts. Precisament avui a Ciberprensa.com parlen d’un nou servei: switchAbit que té la intenció de posar ordre a la nostra presència a la xarxa i per evitar-nos haver de republicar els nostres articles manualment a varis llocs després d’haver passat una bona estona escrivint. S’haurà de provar.

Segueix-me per: RSS - Twitter - Web.

Anotacions relacionades

• Vivim en un paí­s de fireta (0)
• Vida social? Temps per desconnectar? (0)
• Tancament d’un cicle (0)
• Super-setmana (1)
• Sóc tímid… qui ho diria (0)

Avui divendres comença la Festa Major de Terrassa i el grup mallorquí Antònia Font (Web + MySpace) serà el primer en actuar al Parc dels Catalans, en un concert a l’aire lliure i gratuït. Diumenge serà el torn per als valencians Obrint Pas (web + MySpace), en concert també al Parc dels Catalans. Hi hauran entre concerts com els de Sergio Dalma i Pedro Guerra (dissabte), Los Diablos (diumenge) i Pep Sala i Duquende (dilluns). Segons publica el diari ATerrassa, aquest any l’Ajuntament de Terrassa ha tingut en compte els gustos que els terrassencs van expressar en el sondeig que es va fer per internet entre el desembre del 2007 i el gener del 2008.

D’altres activitats són les ja tradicionals baixada del drac i bateig del capgrós de l’any (divendres), la cursa atlètica i bicicletada popular (diumenge), la paella popular (diumenge), la festa major infantil (dilluns), el cicle de teatre al carrer (dimarts) i el castell de focs i el rom cremat (dimecres) que marquen el punt final de la Festa Major.

Bona Festa Major!

Anotacions relacionades

• VHS (0)
• Segona oportunitat a Terrassa per la premsa gratuïta en català (0)
• Polèmica restauració de la Rectoria de Sant Pere (0)
• Les mancances de l’Ambicia’t (0)
• La blogosfera polí­tica terrassenca (0)

Des de que la Universitat Autònoma de Barcelona ha obert la “blogsfera UAB” han anat apareixent molts blocs interessants. Avui en vull destacar d’un especialment: “París: Llums i Revolució” realitzat pel professor d’història Josep Alavedra. El bloc parla sobre la ciutat de les llums i la història de França, al voltant de l’assignatura “L’Europa Revolucionària”.

Al bloc hi trobareu a més diverses fotografies dels viatges que cada any realitzen els estudiants d’aquesta assignatura a París així com una selecció d’enllaços a webs d’història. Però destacaré una recopil·lació d’articles sobre la història de París i França:

1. París, ciutat universal
2. La Lutècia antiga, gals i romans (segle III a.C.-481)
3. Dels merovingis a la caiguda de l’Imperi Carolingi (481-987)
4. El París medieval, la capital dels Capets (987-1495)
5. Guerres de Religió en el camí cap a l’absolutisme (1495-1610)
6. Le Grand Siècle (1610-1715)
7. La crisi de la monarquia i la Llum de la Il•lustració (1715-1789)
8. París, la capital de la Revolució (1789-1799)
9. París sota els espectres de la Revolució (1800-1871)
10. D’ocupació a ocupació, els anys de la Tercera República (1871-1945)
11. De l’alliberament ençà, construint el París del segle XXI (1945-2008)

Espero que disfruteu amb la lectura d’aquest bloc, “París: Llums i Revolució”

Anotacions relacionades

• UAB 2.0 (1)
• Super-setmana (1)
• Rumb a Bolonya? (0)
• Richard Stallman a la Universitat Autònoma de Barcelona (1)
• Retorn a les classes (0)

És el que es pregunta Ramón Salaverría, del bloc e-periodistas, que recull les paraules de Ben Hammersley (periodista freelance) durant una entrevista al diari La Vanguardia. Hammersley afirma que no hi ha cap diferencia entre un simple internauta i un periodista professional. Així per Hammserley qualsevol persona pot ser periodista, fotògraf, cantant, actriu…. però només els bons cobren per ell.

Aquestes paraules han aixecat un cert debat a la blogosfera i Salaverría es pregunta si els blocaires podem ser periodistes. Salaverría afirma que si entenem per a periodista només a aquell que és capaç de publicar textos, fotos, sons i videos, “desde luego debemos reconocer que estamos rodeados de millones de periodistas en la red”. Però per Salaverría el periodista és aquell que a més de realitzar aquestes tasques, realitza en la seva tasca professional un servei a la societat oferint informacions rellevants que serveixen per prendre decisions amb llibertat. Afegeix que en aquest cas “me parece que la red no anda tan sobrada de verdaderos periodistas”.

En un comentari a l’anotació de Salaverría un lector puntualitza que Hammserley durant una conferència a Barcelona explicà que qualsevol persona pot realitzar una noticia però són els periodistes els que poden i deuen aportar un valor afegit, reflexió, explicar els motiu…, en conclusió, oferir informació que ajudi a la pressa de decisions i a entendre el que està ocurrent.

Personalment estic d’acord amb les opinions de Salaverría. De la mateixa manera tinc clar, de la ma teixa forma que tothom és lliure d’escriure i parlar sobre història, només els historiadors tenim les eines per analitzar-la, estudiar-la i reflexionar sobre els esdeveniments del passat. Internet ha obert la porta a qualsevol persona perquè reflexioni en veu alta sobre qualsevol tema, però no podem pretendre substituir els professionals de cada àmbit en la seva feina.

I tu, què n’opines?

Anotacions relacionades

• ¿Hasta qué punto estamos comprometiendo nuestra información personal? (0)
• Wordpress 2.3 (0)
• Vigila amb la teva salut (0)
• Un Univers per reordenar la xarxa sobiranista (0)
• Trobada de blocaires terrassencs (0)

La premsa informa d’un nou cas de presumpte corrupció política, aquest cas a Terrassa. Segons l’AVUI, un alt càrrec de l’empresa municipal TMESA va embutxacar-se dos milions d’euros. La versió de l’Ajuntament és que aquest alt càrrec pateix de ludopatia i per això robava els diners de tothom. Jo no m’acavo de creure aquesta versió. No seria la primera vegada que a Terrassa hi ha casos de corrupció. Malauradament el cas “Anna Sala” de corrupció política a l’Ajuntament va acabar en un no res, perquè a la Justícia no li va interessar investigar i les pressions de l’Ajuntament van ser moltes perquè el cas no sortís gaire a la premsa. A aixó si li sumen que la oposició (CIU i PP) està de vacances permanent, dóna com a resultat que PSC, ICV i ERC tinguin via lliure per fer el que vulguin.

Reprodueixo la notícia del diari AVUI:

Un alt càrrec de l’empresa d’autobusos de Terrassa desfalca uns dos milions d’euros
Un alt càrrec del departament financer de TMESA, l’empresa concessionària del servei municipal d’autobusos de Terrassa, s’ha autoinculpat d’un desfalc d’uns 2 milions d’euros a l’empresa per pagar els seus deutes. Una xifra que encara pot augmentar perquè no inclou les quantitats que hauria sostret durant aquest any.

Els fets van passat entre els anys 2003 a 2008, quan aquesta persona hauria malversat els fons de la companyia en benefici seu, segons ha reconegut per escrit el mateix implicat, que pateix una ludopatia. El treballador ha comunicat a l’empresa i al jutjat de guàrdia de Terrassa els fets i segons fonts municipals ja ha estat acomiadat.

Davant aquests fets TMESA ha garantit en un comunicat que el servei que presta a Terrassa no s’hi veurà afectat ni tampoc la seva solvència econòmica-financera. L’empresa ha posat en marxa una investigació per aclarir la quantitat exacta que s’ha malversat i evitar que pugui tornar a passar.

Des de l’Ajuntament de Terrassa, la regidora de Transport Públic de Viatgers, Lluïsa Melgares, ha assegurat que “els ciutadans poden estar tranquils perquè aquests fets no afectaran al servei d’autobusos”. Melgares ha afegit que “el soci majoritari ens ha garantit l’estabilitat de l’empresa”.

TMESA va notificar la situació irregular a l’ajuntament dimecres passat i el consistori ha informat tots els grups municipals aquest divendres en una junta de portaveus extraordinària. Els partits de l’oposició, CiU i PP s’han mostrat prudents i han demanat més informació sobre aquest fets.

El portaveu de CiU, Josep Rull, ha afirmat que en primer lloc “cal assegurar-nos que no hi haurà incidència negativa en el servei ni per l’ajuntament”. Segons Rull “tots els mecanismes de control han fallat”. Per això des de CiU “exigirem saber que ha passat perquè una quantitat com aquesta, que representa dues terceres parts de la subvenció anual de l’ajuntament s’hagi malversat”. A més, la formació nacionalista també demanarà que es modifiqui el contracte marc entre l’ajuntament i TMESA per evitar que una cosa així pugui tornar a passar.

Des del Partit Popular, el portaveu Francesc Xavier Ballbé, ha assegurat que cal “prendre paciència i estar atents a la informació que s’està recollint aquest dies”. Ballbé ha ressaltat “ens ha sorprès una mica, que en una empresa que té auditats els seus comptes pugui passar una cosa així”. Segons el PP ha quedat garantit que els fets “no afectaran el funcionament ni el servei, que és el que volem tots”, però ha afegit que cal “que facin la investigació i que depurin les responsabilitats que calguin”.

L’empresa TMESA és la responsable del transport públic col·lectiu de Terrassa des de fa 15 anys. El passat mes de novembre s’hi va produir un canvi d’accionariat i ara pertany al Grupo Avanza.

Anotacions relacionades

• VHS (0)
• Segona oportunitat a Terrassa per la premsa gratuïta en català (0)
• Relació del PSC amb els mitjans públics (0)
• Polèmica restauració de la Rectoria de Sant Pere (0)
• Oportunitat perduda? (0)

Un grup d’intel·lectuals que m’estalviaré nombrar-los en aquest bloc han firmat un manifest a favor de la “llengua comú”. Diuen que en aquells territoris on gaudim de llengües pròpies, el coneixement d’aquesta solament pot ser “estimulat” i no “imposat” com, diuen, succeïx ara. Afirmen que les persones que parlen el castellà en aquests territoris on es parlen llengües pròpies se senten marginats per les administracions autonòmiques. Aquest grup d’intel·lectuals, que ja ha rebut el suport de Telecinco, entre d’altres, aposten perquè el Parlament espanyol aprovi una llei que garanteixi el dret de tots els ciutadans a “viure” en castellà.

Aquest és un debat que personalment no m’agrada. Els meus orígens familiars són diversos i si bé els meus pares són nascuts a Catalunya, els avis provenen d’altres terres d’Espanya. Les onades migratòries dels anys 60 es van integrar, cadascú a la seva manera, al país que els acollia. Alguns van fer l’esforç d’aprendre i parlar ràpidament el català. Altres simplement per la força dels anys van acabar entenent-lo (TV3 va jugar un paper molt important en aquest procés). Els fills dels immigrants, nascuts en ple baby-boom dels seixanta van aprendre ja el català a les escoles (en l’etapa final del franquisme algunes escoles van començar a fer classes en català). Els nets dels immigrants dels 60, com jo, hem viscut amb el català integrat a la vida quotidiana i ens han educat plenament en català (el català és la llengua vehicular als centres educatius). En el meu cas personal, la meva llengua d’expressió amb la família és el castellà però gràcies a l’escola vaig aprendre el català i domino perfectament les dues llengües. Per a mi aquesta convivència lingüística és la normal i se’m fa difícil que algú posi en qüestió que en aquest país es limiten els drets dels castellanoparlants.

Tornar a treure a la llum vells debats sobre el castellà a Catalunya és desviar l’atenció dels problemes reals d’aquest país: recepció i acollida dels immigrants, accés a l’habitatge, educació, recursos de la sanitat…. Deixem d’una vegada per totes els debats lingüístics i solucionem els problemes dels ciutadans.

Anotacions relacionades

• No hi ha anotacions relacionades

Arribo exhaust a avui dijous. Aquesta ha estat una setmana esgotadora, molt. El curs universitari va finalitzar l’últim dia de maig però com és tradició el juny és el mes dels examens finals. És la penitència per la que hem de passar tots els estudiants. No em vull queixar més del compte perquè sempre he tingut molt present que l’època que estic vivint a la universitat serà una de les millors de la vida. Malgrat tot aquest any he arribat als examens molt cansat. Ha estat un curs atapeït d’assignatures i de “reivindicacions” estudiantils.

Pels qui no coneixeu el món universitari o us queda molt lluny, les actuals llicenciatures (que desapareixen el curs 2009/10) consten de 300 crèdits. Ara mateix estic a tercer però com que portava un lleuger retard de primer i segon he cursat en un sol any 90 crèdits (el 30% de la carrera). El nombre de crèdits recomanable és de 75 per curs.

Amb tants crèdits és normal que aquests dies no tingui cap treva entre examen i examen. Vaig començar divendres passat i fins avui ja he fet 4 examens. I em queden 3 més. Si tot va bé acabaré el divendres 27 de juny.

Una recomanació personal: si sou estudiants no us matriculeu mai de 90 crèdits, el vostre cos us ho agrairà. L’ideal és fer 70, màxim 75. Més enllà d’aquí és una bogeria i el pitjor és que no gaudiu del que esteu estudiant. Molta sort a tots aquells que encara estigueu (jo mateix) d’examens!.

Anotacions relacionades

• Retorn a les classes (0)
• Exàmens, atletisme i intensiu d’anglès (0)
• Exà mens a la vista (0)
• Entre hora i hora d’estudi… (2)
• Diari d’un estudiant de tercer d’història II: La malaltia dels estudiants (0)

Aquesta nit el científic i escriptor Eduard Punset explica al programa de televisió REDES de LA2 la seva experiència amb el càncer, que li va ser diagnosticat el passat mes de novembre.

Resum del programa que s’emetrà aquesta nit

La periodista Ana Pastor comenta al seu bloc l’entrevista que ha realitzat a Punset i ens convida a veure el programa d’aquesta nit. Explica Pastor que per Punset “la felicitat és l’absència de la por… de la por a morir, al projecte no acabat, a que els teus fills t’oblidin o el teu pare no et disfruti…. Una por a la que se li pot guanyar la batalla, triturar-lo com la quimio tritura “cèl·lules terroristes”, una port al vencut, nos dóna la felicitat.”

Anotacions relacionades

• L’esport és salut (0)

Fa unes setmanes parlava al bloc d’un llibre d’Eduardo Martín de Pozuelo sobre els documents desclassificats de l’espionatge nord-americà sobre l’Espanya Franquista. Fa unes setmanes Martín de Pozuelo, periodista de La Vanguardia, va iniciar la publicació d’una sèrie d’articles sobre l’Holocaust al diari del grup Godó sota el títol “Revelaciones sobre el holocausto”. No he pogut llegir encara tots els articles però pels que si he llegit aporten dades fins ara no gaire conegudes sobre aspectes determinats de l’Holocaust. És d’agrair que els diaris apostin per aquest tipus d’informació, ni que sigui de tant en tant, per acostar a tot tipus de lectors fragments de la nostra història. Algunes frases :

“Alemania elaboró diversos informes sobre la relación de la España de Franco con los judíos y concluyó que su postura difería de la del nacionalsocialismo” “A los nazis les sorprendía que para Franco el judaísmo era más un fenómeno religioso que racial”

“El Gobierno español se desentendió finalmente de la suerte de los miles de judíos españoles que se encontraban en territorios ocupados por los nazis”  “Los gobiernos de Franco dificultaron la entrada a España de judíos que huían de los nazis”

Podeu llegir la sèrie, per ordre, clicant als enllaços següents:

1 “Los judíos son bacterias”
2 “Sangre por dinero”
3 El mayor chantaje de la historia
4 “La oferta es barata”
5 “Ya han matado a seis millones”
6 “Acabarán en Auschwitz”
7 Stalin dijo no y todo acabó
8 “Pudimos haberlos salvado”
9 “No son judíos, son sólo españoles”
10 Franco abandonó a los sefardíes
11 La religión antes que la raza
12 Palencia, el ángel de Sofía
13 Pasaportes a la libertad
14 Cónsules contra el genocidio
15 Tragedia en Salónica

Anotacions relacionades

• L’incendi que destruí la República de Weimar (0)
• Imatges inèdites dels camps de concentració nazi (0)