Feia mesos que no publicava les estadístiques d’accés a aquest blog. Les últimes corresponen al mes de novembre de 2008. En aquests mesos hem passat dels 2.878 usuaris únics absoluts als 4.363 al mes de juny, el que suposa un creixement de prop de 1.500 visitants. És un creixement progressiu (veure gràfic). Curiosament hem augmentat el número de visitants únics, però aquests realitzen menys visites al blog.

Anotacions més llegides:

• Internet: tothom sota control (202 lectures).
• Ja han passat quatre anys… (189 lectures).
• Sí, he estudiat història i…?(156 lectures).
• Street View arriba a Terrassa(141 lectures).
• Una nova etapa a l’UPF(129 lectures).
• La revetlla de Sant Joan s’avança a Terrassa (95 lectures).

Altres indicadors:

• Visitants únics: 4.363 (+230 respecte maig)
  
• Visites: 13.379 (-714 respecte maig)
  
• Mitjana de visites per dia: 445 (-10 respecte maig)
  
• Technorati: #175,187 del rànquing mundial de blogs. Autoritat 22 (-2).
• Alexa: Posició #8,742,310 del rànquing mundial de pàgines web.
• Alianzo: #145 del rànquing de blogs en català.
• Cercabloc: #123 rànquing general.
• PageRank de Google: PR 4
• Transferència: 1.206 Mb (1,17 Gb)
• Anotacions: Hi ha 701 anotacions escrites
• Comentaris: Hi ha 499 comentaris.

El Tribunal Europeu de Drets Humans va emetre ahir tres sentències en les que assenyala que la il·legalització de Batasuna no vulnera la Convenció Europea de Drets Humans (PDF) avalant per tant la Llei de Partits espanyola. Els lectors d’aquest blog saben que sempre m’he manifestat en contra d’aquesta llei. S’ha d’actuar contra el terrorisme. Les autoritats han d’actuar contra les persones que emparen, animen o fan apologia del terrorisme, contra persones concretes. Il·legalitzar formacions polítiques és un camí equivocat que no fa més que agreujar el problema.

L’editorial d’avui del diari Gara és molt clara:

Estas sentencias cierran espacios a la resolución del conflicto y abren la puerta a más y mayores vulneraciones de derechos civiles, políticos y humanos. Legitima la segregación ideológica tanto de esas formaciones como de sus votantes, en lo que supone una forma encubierta de apartheid político que además tiene una peligrosa vertiente étnica al aplicarse sólo a organizaciones vascas. Supone una victoria diplomática y alienta a los securócratas que hoy en día dirigen lo que ellos llaman la «lucha antiterrorista». Dicho lo cual, también conviene resaltar que la sentencia no cambia en lo esencial los parámetros del conflicto. Pero quizá no sea eso lo que se busca, sino alterar los parámetros de la resolución del mismo. Urge que las personas preocupadas por la democracia y las fuerzas soberanistas reflexionen al respecto y actúen en consecuencia.

Una font d’informació és Twitter, on es pot anar seguint l’evolució dels esdeveniments d’aquest diumenge a Hondures. L’exèrcit ha protagonitzat un cop d’Estat contra el president Manuel Zelaya, que es troba retingut a Costa Rica.

A Internet podem trobar ràdios lliures que segueixen emetent, amb moltes dificultats, en directe des d’Hondures. A Espanya, Soitu està realitzant un seguiment minut a minut. A Aporrea podem veure les primeres declaracions de Zelaya després d’haver estat segrestat i enviat a Costa Rica.

No puc estar de recomanar la lectura del blog d’Ignacio Escolar, que reflexiona al voltant de la votació, aquesta tarda al Congrés, de la moció que retalla la “Justícia universal“, per la qual l’Audiència Nacional podia perseguir els delictes internacionals.

Al fin llegó el consenso: el PSOE y el PP –junto con la derecha nacionalista– votaron un recorte a la justicia universal que acaba con el molesto concepto, tan simpático cuando juzga a tiranos de países pobres, tan incómodo cuando husmea en las cloacas de las potencias amigas. Universal, para el Congreso, es algo así como el mapamundi de Bilbao y significa que haya un español entre las víctimas. El universo se reduce a España y poco más. Cosas del hecho planetario.

Hoy es un día de luto porque la injusticia no conoce fronteras y hay determinados crímenes que no atentan contra un pueblo sino contra toda la civilización. La injusticia ha ganado terreno. Desde hace unas horas, los derechos humanos en España son sólo para los humanos con pasaporte español.

Dissabte al matí realitzaré el darrer examen d’aquest curs i de la carrera. Si tot va bé el 6 de juliol, quan conegui totes les notes, seré llicenciat en Història. Tancaré una etapa de quatre intensos anys amb molt bons records i una bona colla d’amics i companys. Arribar fins aquí no ha estat fàcil, però s’ha de reconèixer que la vida d’estudiant és un luxe. Un luxe que en època d’exàmens es converteix en un petit via crucis.

Aquest últim mes i mig ha estat força esgotador. Múltiples treballs, vuit exàmens en tres setmanes, moltes hores d’estudi acumulades i jornades maratonianes a la biblioteca. És el balanç d’aquest final de curs. Per això he deixat força descuidat el blog i el que és més important, els amics. Als lectors i als colegues, us demano disculpes. A partir de dissabte, a la tarda, tornaré a ser persona.

Animal Collective, “The girls“. El grup de Baltimore va ser ahir al festival Sònar.

Cremen la pantalla gegant que retransmetia el partit de la selecció espanyola a Terrassa

Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF escriu a Público al voltant dels motius que han portat a les classes treballadores europees i espanyoles a votar opcions de dreta o ultradreta a les passades eleccions europees. Per Navarro el creixement de la inseguretat i la notable disminuació de la protecció social, com a conseqüència de les polítiques liberals aplicades per la Unió Europea, ha provocat el creixement de la dreta i la ultradreta, que s’explica pel fet que han fet de l’anti-immigrant la seva bandera.

Es un error creer que se combatirá el racismo mediante campañas educativas, celebrando el multiculturalismo. Como también es un error creerse que el racismo desaparecerá mediante la defensa de la inmigración como una aportación necesaria para resolver nuestros problemas (desde la no existente insolvencia de la Seguridad Social, hasta la supuesta indeseabilidad de trabajar en sectores de bajos salarios por parte de la población nativa).

El catedràtic argumenta que és fals que els Estats europees hagin hagut de recòrrer a la immigració per augmentar els recursos de la Seguretat Social. Per Navarro

La supuesta falta de trabajadores tendría que haberse resuelto primordialmente mediante la plena integración de las mujeres europeas al mercado de trabajo. Ello requeriría una inversión pública masiva en servicios de ayuda a las familias (centros de infancia y servicios domiciliarios a las personas con dependencia), que, además de permitir a la mujer compaginar sus proyectos profesionales con sus responsabilidades familiares (que debieran ser compartidas por los hombres), ayudaría a las familias europeas a tener el número de niños (dos) que desean, según nos dicen las encuestas. La austeridad de gastopúblico impuesta por la UE a los países de la Unión dificulta tal desarrollo, prefiriendo reproducir la dependencia en la inmigración. No es de extrañar que los trabajadores se quedaran el domingo en casa o que muchos votaran a la ultraderecha.

Vicenç Navarro, Por qué votan a la ultraderecha.

Aquesta és una anotació de denúncia d’una situació esperpèntica. Des de fa uns mesos la Biblioteca-Sala de Revistes de la Facultat de Lletres de l’Autònoma està en obres. Les reformes eren necessàries i han servit, entre d’altres, per millorar l’accessibilitat a la sala. En un primer moment s’havia assegurat que les obres finalitzarien a mitjans maig, uns dies abans d’iniciar-se els exàmens de juny, per evitar molestar als estudiants que anem a estudiar en aquest espai. El problema ha arribat quan aquestes obres s’han allargat més temps del previst. Ara per ara s’estan realitzant els darrers treballs, corregint errors i deficiències que s’han detectat sobre la marxa i arreglant alguns detalls. Malgrat es tracti de treballs de petita envergadura, fan molt de soroll i són molestos. Si tenim en compte que aquest espai està habilitat com a sala d’estudi pels exàmens de juny, obert les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana, no s’entén com la universitat no ha posposat aquests treballs fins que acabin els exàmens. No hagués costat gens reemprendre els treballs a partir de la segona setmana de juliol i més tractant-se d’obres menors.

Queda feta la denúncia. Una qüestió que ens preguntem molts companys aquests dies: no hagués estat més adient fer aquestes reformes als mesos d’estiu, quan no hi ha ningú a la universitat?